Imagineu algú que sent molt dolor, però que no es queixa.

Algú pot arribar a percebre un dolor físic aliè? ¿. Podem sentir el dolor causat per un picada d'abella a braç d'una altre persona?

Clar que no, però a molts de nosaltres ens ha picat una abella, i recordem aquesta sensació de dolor, podem comprendre aquest dolor en braç aliè ... perquè ho hem experimentat ....¿ Però, què passa amb un dolor que no es manifesta, que no coneixem ... perquè no ho hem patit?

Però hem de tenir clar que a unes persones, els hi fa mal i a moltes d'altres diran: "no va ser per tant" ... La sensació de dolor no és igual en tots nosaltres!
No, no és fàcil comprendre perquè el dolor aliè, no ho podem visualitzar.

De la mateixa manera, quan algú a qui no hem vist realitzar un esforç físic, ens manifesta que se sent extremament cansat, ens estranya que estigui tan cansat.

Visibilitat.

 

Un pas endavant ...en un larg camí:

 

Si rebre comprensió reconforta a qualsevol persona, no és difícil arribar a imaginar quant necessita ser comprès algú que pateix fibromalgia, síndrome de fatiga crònica o síndrome química múltiple.

 

 

Algunes consideracions:

1. Si alguna persona ens explica com de mal li fa sentir l'olor de la colònia que portem posada ... automàticament pensem que està exagerant la nota!.

    

2. Si la nostra parella es queixa de dolors per tot el cos, i el metge no dóna amb el diagnòstic correcte, no la fem patir amb la nostra incomprensió ... no la podem fallar!.

    

3. Si el nostre fill es cansa d'una forma exagerada, "no té ganes de fer res", cal donar importància a les seves queixes i portar-lo a la seva pediatre ... perquè encara que no és molt conegut, també hi ha afectació infantil.

    

4. Aquestes malaties son altament subjectivables, i això fa que no siguin compreses per l'entorn dels malalts.

   
   

   La comprensió de la família cap al malalt és fonamental ... perquè si la teva pròpia família no us entén i és incapaç d'ajudar ,...¿ quin és el remei?

    

Entendre per aprendre a ajudar.

És molt difícil per no dir impossible, que se sàpiga ajudar correctament, algú de qui no entenem el que està passant i el que li està passant. No és senzill, no, però cal fer un exercici d'empatia, posar-se en lloc del malalt, plantejar que passa quan et sents malament i has de justificarte per això una i altra vegada ...


 

El principi, doncs fonamental en tota aquesta qüestió és posar-se en "el seu" lloc, per anar aprenent a conviure amb els efectes d'aquestes malalties ...

 

 

És molt, però que molt necessària, una campanya a nivell institucional que fixi el seu objectiu, en la visualització per part de la societat d'aquestes malalties ... perquè a Catalunya hi ha més de 250.000 afectats ia nivell de l'Estat hi ha més d'un milió i mitjà d'afectats.