Punt de vista dels familiars

Vivim en un país, on les persones no reclamen. Les organitzacions utilitzen les reclamacions que reben, per a millorar el que no funciona correctament (algunes d'elles així ho tenen establert en els seus protocols)

La reclamació hauría tractar-se com un canal més d'informació.

Certament, podriem dir, que una reclamació serveix per a millorar les coses. El que ocorre és que una reclamació ha de fer-se per escrit, i davant l'organisme en el qual hem viscut la situació objecte d'aquesta reclamació.

Tots els organismes oficials, és a dir de l'administració pública, han de tenir a la disposició dels usuaris un canal adequat per a presentar una reclamació. I el Centre d'Atenció Primària o el ICAM, no són una excepció.

Tant les reclamacions com els suggeriments han de ser considerats, com manifestacions dels drets dels ciutadans usuaris dels serveis sanitaris de cobertura pública, en un model de serveis sanitaris, que ha de caracteritzar-se per l'assoliment d'un marc de confiança i de tracte a l'usuari, que el convidi a participar activa i constructivament, en la millora dels serveis sanitários que es prestin, enfortint el caràcter d'una xarxa sanitària d'utilització pública

Instrucció relativa a les reclamacions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Full de Reclamacions oficial